1. El virus
A finals de desembre del 2019, a la província de Wuhan (Xina) es detecta una nova forma de pneumònia causada per un nou virus anomenat 2019-nCOV i la malaltia que produeix: Covid-19.
Es tracta d’un virus de la família dels Coronaviridae, del tipus RNA.
Existeixen 4 subgrups de coronavirus (α, β, γ, δ), i el 2019-nCOV pertany al subtipus β-CoV.
Se sap que el virus ha mutat en passar d’una espècie animal a l’ésser humà, sense que se’n conegui de ciència certa de quin animal procedeix (o de diversos).
El virus posseeix la típica estructura en espigues proteiques de tots els coronavirus.
Se sap que el nou coronavirus s’uneix als receptors de les cèl·lules diana a través d’una proteïna S que facilita que aquestes entrin.
S’ha identificat, així mateix, la proteïna receptora cel·lular (ACE2) relacionada amb l’esterasa de l’hemaglutinina (HE).
En les últimes setmanes, s’han identificat dues soques de 2019-nCOV: la L, més agressiva (70% de casos a la Xina), i la S, menys agressiva (30% dels casos).
No se sap ben bé quant de temps resisteix al medi ambient, però els pocs estudis disponibles parlen de fins a 6-8 hores (fins i tot podria romandre actiu alguns dies en determinades superfícies).
2. Situació epidemiològica
Les dades disponibles fins a l’actualitat semblen indicar que el virus té una alta capacitat infectiva i una letalitat relativament baixa.
En relació amb el seu poder infectiu (RO), s’estima que se situa entre 2 i 3 (2,68, segons les últimes dades de The Lancet).
A Europa, fins al moment la taxa de mortalitat se situa al voltant del 2%.
La mortalitat augmenta a mesura que ho fa l’edat del pacient infectat: 3,6% per sobre dels 60 anys i fins al 8% a partir dels 70 anys.
La letalitat és molt més elevada en pacients amb patologies prèvies cròniques (diabetis, patologia cardiovascular o respiratòria).
3. Simptomatologia del virus
Més informació sobre símptomes de la malaltia del coronavirus.
En la gran majoria dels casos, el quadre cursa amb uns signes clínics lleus, en què la febre, la tos, la sensació de cansament i la producció d’esput són els més prevalents:
- 80% febre
- 68% tos
- 38% fatiga
- 34% producció d’esput
- 19% dificultat respiratòria
- 15% dolor muscular i articular
- 14% mal de gola
- 14% mal de cap
- 11% calfreds
- 5% congestió nasal
- 5% nàusees i vòmits
- 4% diarrea
- 1% conjuntivitis
- 1% expectoració amb sang
4. Vies de transmissió conegudes
Fins a la data, les principals vies de transmissió demostrades inclouen la directa (tos, esternuts, gotetes de flügge) i la transmissió per contacte a través de mucoses (nasal, oral i ocular).
Si bé la infecció no acostuma a incloure signes oculars, la presència del virus a la mucosa ocular ha estat confirmada.
La saliva ha estat confirmada com a via de transmissió.
Els odontòlegs estan exposats als aerosols i poden inhalar-los.
De la mateixa manera, el virus, pel fet que està present a la saliva, pot fàcilment ser transmès de pacient a professional.
S’ha de tenir en compte que la distància de treball en odontologia sol ser molt reduïda (menys d’1 metre).
El personal de l’equip dental pot infectar-se per transmissió per contacte en tocar amb la mà superfícies contaminades i després portar-les a la mucosa nasal, oral o ocular.
Sense cap dubte, la generació d’aerosols a la majoria dels procediments dentals, aerosols que contenen saliva i sang (i per tant virus) és la principal via de transmissió en odontologia.
Informació obtinguda a partir de l’informe tècnic elaborat pel Consell de Dentistes el passat 11/03/2020. Pot accedir a les nostres fonts aquí